Quan us dic Mentoria, què us ve al cap?, Què penseu?, Què sentiu?, Us ve alguna imatge a la vostra ment?, Algun record?.

Per explicar-ho breument: és una eina d'intervenció social on dues persones, mentora i mentorada, construeixen una relació partint de la voluntat mútua de crear-la. Aquesta relació es va teixint amb el pas dels dies, amb la finalitat que la mentora acompanyi la mentorada en el procès d'aconseguir els objectius definits.

I si us digués que és més, molt més…

En poques paraules, és un procés transformador. Sí, transformador de realitats. Les joves participants del projecte ADA han rebut una formació i han realitzat pràctiques en empreses. Per arrodonir el procés, ens embarquem des de fa quatre mesos en aquest viatge que és la mentoria social.

Actualment, 18 dones (9 parelles) participants estan construint en cada trobada, el seu propi full de ruta. Les parelles tenen uns objectius clars i treballats conjuntament. I com a tota Odissea interessant, ocorren coses: tempestes, grans onades, nits de foscor, però, com bé saps, les crisis i els conflictes poden ser una bona excusa per créixer i així està sent. Disposem d'espais de comunicació grupal i individual on poder posar en comú, les vivències, dubtes i èxits. 

I en això, tant mentores com mentorades tenen tot el mèrit. Per mi és fascinant escoltar les seves històries perquè en cadascuna d'elles, entre línies, puc veure, sentir i emocionar-me com si fossin part de mi mateixa, i vull pensar que sí, que des del projecte ADA, més de 20 dones estem teixint una xarxa, un horitzó de possibilitats transformador de vides.

Com diu la dita, les paraules se les emporta el vent i, encara que pot ser veritat, tu saps que el vent és capaç d'enderrocar arbres, d'avivar el foc i de flamejar les espelmes dels vaixells. Paraules com vincle, transformació, capital social, autodescobriment, incertesa, aprenentatge, des-aprenentatge, alegria, sorpresa, flexibilitat i paciència actualment són les que estan acompanyant les parelles a l'aventura. Habilitats com: l'escolta activa, l'empatia i adaptar la mirada cultural a la realitat de cada jove les està ajudant.

Vull deixar aquest post obert ja que la nostra navegació encara continua, i em demano si us agradaria participar. 

Si la vostra resposta es sí, us esperem amb els braços oberts. Hi ha poques coses que nodreixin més un ésser humà que el contacte, el “vincle íntim amb un altre ésser humà”.

Així que per acabar, us deixo una cita de Virgínia Sàtir

“Crec que el millor regal que puc rebre d'algú és que em vegi, m'escolti, que m'entengui i em toqui. El millor regal que puc donar és veure, escoltar, entendre i tocar una altra persona. Quan això s'ha fet, sento que s'ha establert contacte.”

Diona, mentora del projecte ADA.