Cada cinc dies mor una dona a Espanya assassinada per la seva parella o ex parella. Uns dos milions de dones són esporàdicament o contínuament víctimes de la violència de gènere, però només set cents mil es reconeixen com a tal. Un 12,3% de dones, entre 18 i 29 anys, i un 14,5%, entre 30-44 anys, pateixen maltractament . Segons dades de la Macroencuesta de l’Instituto de la Mujer de 2006, les dones maltractades segons el seu nivell d’estudis va ser d’un 3% de les dones que no saben llegir ni escriure, d’un 14,6% les dones amb batxillerat superior i d’un 10,7% les dones amb estudis universitaris.

Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets, es continuen aplicant des de d’una perspectiva patriarcal els paràmetres d’una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Les dones patim molts tipus de violència: la violència econòmica, de classe, la tortura, bèl·lica… Però hi ha, a més a més, una violència específica contra les dones i que s’ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones: la violència de gènere, la violència masclista. Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o de grup d’edat. Als EUA, les dones entre 16 i 24 anys són les que pateixen més assalts sexuals i més violència en les seves relacions.

Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles . No només hi ha maltractaments dins l’àmbit domèstic, sinó també al treball i a la societat: mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de sexe, maltractaments psicològics i els assetjaments sexuals, entre d’altres tipus de violència. Davant d’aquesta colpidora situació només hi cap la denúncia i el rebuig, el posicionament i l’acció.

Volem sensibilitzar la ciutadania

• Desvetllant les creences i els estereotips culturals que sustenten la violència vers les dones i que es transmeten de generació en generació.
• Posant de manifest la necessitat de mesures de prevenció educatives i socialitzadores que aturin aquesta violència.
• Mostrant la nostra posició ferma sempre a favor de les víctimes i de les persones i dels col·lectius que les recolzen i en contra els maltractadors.
• Potenciant la denúncia dels casos de maltractaments que són a prop nostre, ajudant a trencar el silenci.

Exigim TOLERÀNCIA ZERO ALS MALTRACTAMENTS

1. L’EFECTIVITAT I L’EFICÀCIA DE LA LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Partim de l’avenç que suposa l’existència d’aquesta Llei. Demanem el seguiment per part dels moviments socials i de la ciutadania per tal de què es generin els recursos necessaris per a l’aplicació d’aquesta llei. Volem assegurar que s’acompleixin tots els plantejaments de la Llei que beneficiïn a les víctimes en els diferents àmbits: justícia, sanitat, ensenyament, serveis socials, hisenda, treball... i paral·lelament que es facilitin els recursos necessaris per dur-la a la pràctica també en els diferents àmbits com en l’educació, l’atenció als fills i filles de dones maltractades que són també víctimes de la violència de gènere... I que la Llei sigui susceptible de modificacions ràpides segons el seu funcionament, de manera que tingui en compte les aportacions dels col·lectius de dones i que estigui contra la violència de gènere.

2. JUSTÍCIA RÁPIDA I EFICAÇ PER A LES DONES MALTRACTADES

Que els jutges i jutgesses, els i les fiscals, les advocades i els advocats respectin les dones com a persones i ciutadanes, que portin a terme una justícia ràpida i eficaç que en cap moment justifiqui els maltractaments, mesures disciplinàries per als que abusen del seu poder i utilitzen una jurisprudència basada en la desigualtat, la prepotència i l’opressió fent servir arguments que humilien i degraden les dones amb impunitat.

3. ESPECIALITZACIÓ DELS RECURSOS I FORMACIÓ DE PROFESSIONALS SEGONS L’ESPECIFICITAT SOCIAL I CULTURAL DE LES DONES

Les dones que pateixen violència de gènere són de procedències molt diverses, tenen diferents recursos econòmics i educatius, també diferents edats i de vegades pertanyen a cultures minoritàries, tenen deficiències físiques o psíquiques, etc. Per tant, calen recursos i professionals per tractar en igualtat a totes les dones maltractades, adaptant els serveis existents a les necessitats individuals.

4. ATENCIÓ A TOTES LES DONES IMMIGRANTS

Que siguin defensades, recolzades i ateses, i que els recursos destinats contra la violència de gènere arribin també a totes les dones immigrants, tot i que no estiguin en una situació regulada. Cal limitar les conseqüències negatives de la Llei d’ Estrangeria, la qual dificulta encara més que les dones denunciïn, per la por de l’obertura d’expedients d’expulsió, de manera que moltes es veuen obligades a callar. No podem fer invisibles les dones “sense papers” que també pateixen violència i són les que estan encara més desprotegides.

5. EDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Partint del caràcter social en què es basa la violència de gènere, s’ha de treballar per la seva eliminació des de la base de l’educació i la socialització preventiva, desmitificant els models amorosos desiguals i d’atractiu que segueixen pautes de masculinitat hegemònica, per tal d’evitar qualsevol tipus de violència en les diferents relacions, tant en les relacions estables com en les relacions esporàdiques.

6. ACCIÓ PREVENTIVA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La funció educativa i socialitzadora que tenen els mitjans de comunicació, en forma de revistes, sèries, pel·lícules, etc., sobretot en el sector jove, ha de servir per prevenir la violència de gènere. Per això aquesta funció cal que sigui enfocada des de l’oposició a tot tipus de maltractament. I tanmateix, des de la presentació de l’atracció cap a models de relació basats en la igualtat i el respecte mutu.

7. SUPERACIÓ DELS ABUSOS EN L’ÀMBIT LABORAL

Cal acabar amb les desigualtats que provenen de l’àmbit laboral, des dels àmbits més generals, com ara la superació de l’atur, la precarietat, la desigualtat salarial, la segregació ocupacional i la discriminació per maternitat de les dones, fins als àmbits més específics, com ara l’assetjament sexual a les dones.