Tanquem el maig denunciant el repunt de feminicidis a l'Estat que ha deixat un escenari desolador. Segons les dades oficials i no oficials comptabilitzades aquest mes, 7 dones han estat assassinades, 3 de les quals estaven embarassades, 2 menors han estat assassinades, una criatura de 3 mesos i una altra de 3 anys, i 4 infants han quedat orfes.

La violència masclista és estructural i impacta no només sobre les dones, sinó sobre totes aquelles persones, adultes i infants, que viuen sota la dominació masculina. Un tipus de violència que, en totes les seves formes, està legitimada i perpetrada pel sistema patriarcal en què vivim basat en la desigualtat de gènere i que es nodreix també de les desigualtats de raça i classe.

Les xifres són aclaparadores. En els 5 mesos que portem de 2023 ja hem comptabilitzat fins a 42 feminicidis, 38 corresponents a dones i 4 a les seves filles i fills. Durant aquest període, els assassinats en context de violència masclista han deixat orfes a 14 infants i adolescents d'entre 3 i 16 anys. Veiem doncs com la violència masclista sovint va acompanyada de violència vicària, aquella que s'exerceix contra les filles i fills per fer mal a la dona. La llei considera les orfes de les dones assassinades per violència de gènere com a víctimes directes, però no dona resposta a la seva situació; en són exemples la manca d’ajudes a les famílies d'acollida i el nul seguiment del seu cas per part de l’administració. Les evidents conseqüències emocionals demanen atenció psicològica i suport escolar; però les traves burocràtiques dificulten i impedeixen que les famílies d'acollida n'aconsegueixin la pàtria potestat i el suport econòmic pertinent. En molts casos, acaben fent-se'n càrrec les àvies maternes, sovint amb escassos recursos i, per tant, és imprescindible que l’administració vetlli perquè tots aquests nens i nenes cobrin una pensió.

La violència vicària és una realitat que viuen 1,6 milions de nenes i nens a l'Estat i que vam analitzar el passat Fòrum contra les violències de gènere a la taula Trenquem el silenci contra el maltractament institucional de les filles i fills que viuen violència vicària, amb Sonia Cervantes, Joshua Alonso, Patricia Fernandez i Gemma Nicolàs:

Davant d'aquesta situació alarmant, el moviment feminista ha alçat la veu per exigir responsabilitats a les institucions, que no són capaces de generar polítiques públiques de prevenció, resposta i reparació a aquesta xacra social. Molt especialment en la detecció de casos de violència vicària. Per ara, l'únic moviment ha estat per part del Ministeri d'Igualtat que convocarà un comitè de crisi per avaluar els darrers feminicidis el proper divendres 2 de juny.

Nosaltres com cada tercer dilluns de mes, el dia 19 de juny a les 19h convoquem una concentració a la Plaça Sant Jaume per visibilitzar la realitat de feminicidis que vivim al nostre territori, per condemnar cadascun dels assassinats i per retre homenatge a les víctimes i supervivents del seu entorn. Us hi esperem!