Denunciem i fem visible el repunt de feminicidis que s'està donant en aquest mes de març a l'estat espanyol. Segons les dades oficials i no oficials recollides, en les últimes dues setmanes 6 dones han estat assassinades per violència masclista, 4 de les quals només 48 hores, sumant un total de 19 feminicidis des de gener de 2023. A més a més, 2 infants han estat assassinades per violència vicària fa tansols tres dies, 4 en total des d'inicis d'any. A banda de destrossar famílies senceres, aquests fets han deixat 9 menors orfes de mare. Una realitat devastadora que no podem més que assenyalar i condemnar.

La violència masclista és estructural i impacta no només sobre les dones, sinó sobre totes aquelles persones, adultes i infants, que viuen sota la dominació masculina. Un tipus de violència que, en totes les seves formes, està legitimada i perpetrada pel sistema patriarcal en què vivim basat en la desigualtat de gènere i que es nodreix també de les desigualtats de raça i classe.

Si mirem les xifres amb perspectiva, des de 2003 quan es van començar a comptabilitzar els feminicidis íntims a l'Estat, és a dir produïts en el marc de la parella o exparella, ja són 1.247 les dones que han estat assassinades a mans d'homes. Des de 2013, quan es va incloure també el recompte de casos de violència vicària, fins a 54 infants han estat assassinades i 440 menors han perdut les seves mares arran d'un feminicidi. Al nostre territori, la violència vicària és la causa d'un cada cinc homicidis de menors i una realitat que viuen 1,6 milions de nenes i nens.

El feminicidi i la violència vicària com a fets estructurals

Per aprodundir més en la dimensió dels feminicidis i la violència vicària recuperem les taules rodones sobre aquests dos temes que van tenir lloc al XIX Fòrum contra les violències de gènere de la Plataforma. Tres jornades de formació i debat celebrades el passat novembre a l'Espai Francesca Bonnemaison i centrades en les Aliances Feministes entre entitats, col·lectius, professionals i activistes feministes.

D'una banda, a la taula rodona sobre feminicidis, vam analitzar quins són els elements culturals que el propicien, normalitzen o potencien. A través del coneixement de diverses persones expertes, ens vam preguntar qui són els feminicides?, quina relació tenen amb les víctimes?, quines són les senyals de risc que poden evidenciar-se abans que es cometi un feminicidi? Un punt de partida imprescindible per poder fer incidència social i política i erradicar aquesta xarxa social.

D'altra banda, a la taula sobre violència vicària i violència de gènere institucional, vam analitzar el laberint que travessen les mares protectores per defensar els seus drets. Amb expertes i mares afectades, ens vam centrar en el paper de la coordinació parental, una de les figures a la que jutges i jutgesses recorren cada cop més, malgrat la seva falta de regulació jurídica, que exposa les mares a perdre la custòdia de les seves filles i fills.