Les germanes Urooj i Anisa, de 21 i 24 anys respectivament, van ser colpejades, torturades, escanyades i assassinades a trets al Pakistan la nit de divendres passat. Vivien a Terrassa i van viatjar al Pakistan, la setmana passada, enganyades per la família, que va perpetrar un crim d'honor, una pràctica patriarcal que implica l'assassinat de dones que han perjudicat la reputació familiar.

L'Urooj i l'Anisa volien anul·lar el matrimoni dels marits que els havien adjudicat al Pakistan, feia un any. Eren víctimes de matrimonis forçats. Però dos germans de les noies així com els dos cosins, amb els que les havien obligat a casar-se, i un oncle tenien uns altres plans. Volien obligar-les noies a intercedir pels cosins perquè poguessin emigrar a Espanya.
Elles es van negar i ho van pagar amb la mort.

Els crims d'honor són molt habituals al sud d'Àsia. Segons dades de l'ONG Comissió de Drets Humans del Pakistan (HRCP), el 2021 es van registrar 478 crims d'honor al país, encara que la xifra real podria ser molt més important.

El matrimoni forçat és una pràctica vigent encara a molts països i es realitza sense el consentiment vàlid de les dones, i amb la intervenció de terceres persones de l'entorn familiar (sovint els progenitors). Consisteix en la unió entre dues persones sigui de caràcter civil, religiós o tradicional en la qual almenys una d'elles –en la immensa majoria dels casos, la dona– no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment sinó que ha estat coaccionada físicament, sexualment, emocionalment i psicològicament per la família i el seu entorn.

Quan la persona obligada a casar-se és menor d'edat, ens referim a Matrimoni Infantil o Prematur, d'acord amb la definició d'UNICEF: tota unió formal o informal entre un menor de 18 anys i un adult o entre dos menors. Constitueix una greu vulneració dels drets humans i conforma una realitat molt silenciada i invisible.

El matrimoni forçat està reconegut en diferents tractats internacionals com una pràctica nociva al mateix nivell que la Mutilació Genital Femenina i la seva erradicació figura com un dels objectius de l'Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible. Es tracta d'una greu vulneració dels drets humans de les dones i una de les més terribles i invisibilitzades manifestacions de desigualtat de gènere i violència masclista que recau en nenes, adolescents i joves de molts països del món. El fet que es produeixi sota l'empara de la privacitat familiar i amb l'aquiescència i cooperació del grup comunitari deixa a les víctimes en una situació de forta vulnerabilitat i indefensió i restringeix –i fins anul·la– la seva capacitat d'oposar-s'hi.

Al costat del treball infantil, el tràfic d'éssers humans o l'explotació sexual de menors, el matrimoni forçat s'identifica també com una forma d'esclavitud moderna. Una investigació realitzada per l'Organització Internacional del Treball (OIT), i la Walk Free Fundation en col·laboració amb l'Organització Mundial per les Migracions (OIM) revela que al 2016, 40 milions de persones al món romanien atrapades en algun sistema d'esclavatge, 29 milions de les quals eren nenes i dones i uns 15,4 milions estaven sotmeses a un matrimoni forçat.

Des d'una perspectiva de gènere s'identifica el Matrimoni Forçat com a causa i efecte de desigualtat entre homes i dones en perpetuar un sistema patriarcal basat en la posició subordinada de la dona a la voluntat del pare i del marit segons el rol que se l'atribueix dins de l'estructura de poder tradicional.

Compartim l'estudi realitzar per la Generalitat i coordinat per les associacions La Nut i Valentes i acompanyades, que es dediquen a garantir els drets de les dones, i que posa llum a la realitat dels matrimonis forçat a Catalunya arran de 25 entrevistes.

Des de la Plataforma ens sumem a la condemna i rebuig del feminicidi de les dues germanes, així com de la pràctica d'esclavitud moderna que és el matrimoni forçat. Continuarem lluitant per la dignitat, llibertat, i felicitat de totes les dones. TOTES.