Concentració contra les violències masclistes i els feminicidis
El passat 19 d'abril el Laboratori Escènic Me Too va preparar el contingut de la concentració contra les violències masclistes i els feminicidis. Un projecte que parteix de la necessitat de donar visibilitat a l'abús sexual, especialment a la infantesa. Amb l'objectiu d'empoderar a les víctimes i supervivents a través de la seva veu en primera persona, han creat una obra teatral, amb un fort caràcter reivindicatiu i artístic.
A la plaça, van posar l'emoció amb la lectura de diferents textos, i en especial un poema escrit per l'ocasió de la mà de la Estefany Estévez:
No m’importa
No m’importa si has parlat,
si has dit que sí, que no,
o si has demanat ajuda.
No m’importa si has callat
per la por a la soledat,
o a les seves represàlies,
o als judicis d’aquells altres
que mai no han viscut dins teu,
i que pensen que són immunes
a allò que a tu t’encadena.
No m’importa si l’estimes,
si no saps com apartar-te’n,
no m’importa si et sents fràgil,
incapaç de defensar-te,
si poc a poc t’ha convençut
que val mil cops més que tu,
que ets com el fum, com el fang,
com les plantes arrancades.
No m’importa si et fas fàstic,
si creus que no vals la pena,
i que esguerres el que toques,
que ets només un tros de carn,
un cos mort, un moble vell,
una joguina trencada
amb què ningú no jugarà
quan se’n cansi el seu amo.
No m’importa perquè sé
que estàs per sobre de l’odi,
de la baixesa moral
de qui t’ha partit en dos
el cervell i l’esperança,
l’alegria i el present.
No m’importa pas que siguis
la víctima d’un crim
(perquè és un crim el que ell fa),
ni que et diguin que ets culpable,
ruca, dèbil o covarda.
Jo sé que senzillament
has estat manipulada,
que has crescut en un entorn
que d’una banda et rebaixava
la confiança en tu mateixa,
amb mites i prejudicis,
retractant-te com un ésser
maliciós, astut, vulnerable,
ploraner, incapaç, histèric,
errat, mentider, culpable,
fet per les cures i l’amor,
pel safareig i per la casa,
una porca o una santa;
i de l’altra t’exigia
ser tan forta com un roc,
anar-te’n sempre a la primera
que algú et violentés per dins,
i si no podies fer-ho
deien que potser t’agradava,
que t’havies d’estimar més,
i que no sabies cuidar-te.
Doncs jo vull dir-te que t’estimo,
que crec en tu i que m’espero
fins que puguis caminar,
fins que em demanis ajuda,
perquè no m’importa el que creguin,
no seré jo qui t’assenyali,
perquè vull que creixis de nou
com una planta en terra fèrtil,
perquè sé que podràs fer-ho,
perquè t’entenc i t’abraço,
perquè només m’importes tu.
Des de la Plataforma, desitgem no haver de sortir a la plaça mai més, però només que hi hagi un sol feminicidi, ens tornarem a trobar el 17 de maig per cridar ben fort PROU FEMINICIDIS! Nosaltres no us oblidem!
Barcelona, 19 d'abril de 2021