Aquest febrer, com cada mes on s'han comptabilitzat feminicidis al nostre territori, ens hem concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per condemnar la violència masclista. Amb tot el dolor i la ràbia que ens uneix davant la injustícia, ens hem aplegat per homenatjar les assassinades i recordar els fonaments patriarcals que sostenen la violència.

La concentració d'aquest tercer dilluns de mes l'hem convocat amb les companyes de Metzineres. Un projecte que neix amb l'objectiu de donar resposta als interessos, inquietuds i necessitats de donxs que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència. Treballen per garantir la justícia social des de tres eixos transversals: feminisme interseccional, reducció de danys i engranatge d’iguals. Des del seu local al barri barceloní del Raval, ofereixen propostes holístiques, individualitzades i comunitàries que afavoreixen el seu benestar físic, emocional i mental. Les companyes han aprofitat per fer-se ressò de les peticions que han fet a la Comissió per l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra les Dones (CEDAW). Un reclam perquè el Govern de l'Estat adopti mesures urgents que garanteixin la seva protecció i un acompanyament adequat, així com accés als seus drets.

Juntes, hem recordat les dones assassinades en l'últim mes i des que es comptabilitzen al nostre territori. Des del mes de gener, 9 dones han estat assassinades a mans d’homes i 2 infants han estat assassinades en el marc de la violència vicària. Si tirem enrere, des del 2003, només a l’Estat Espanyol ja són 1.243 dones les que han estat assassinades en context íntim, per les seves parelles, exparelles o companys en una relació sexoafectiva. Col·lectivitzar aquest malestar trobant-nos en aquest espai i fent servir el llenguatge simbòlic de les sabates vermelles suposa una acció social d’homenatge i de denúncia contra la violència masclista.  

En els darrers anys, des de la Plataforma, portem un registre i comptabilitzem els feminicidis també més enllà dels contextos íntims.  Aquestes xifres ens ajuden a entendre que els feminicidis no són casos fortuïts sinó un fenomen estructural en un sistema patriarcal, capitalista i colonial que ens violenta, ens oprimeix i ens explota per la nostra condició de dones, lesbianes, trans*, treballadores, precàries, migrades, racialitzades, amb diversitat funcional, i un llarg etcètera. Per això no deixem de sortir al carrer per humanitzar aquestes xifres, per dir els noms de cada dona i infants assassinats a mans d'un home. I ho continuarem fent per fer visible aquesta realitat, per denunciar i cridar plegades Prou Feminicidis!

També des de la plaça ens vam sumar al crit de ràbia per condemnar i exigir la fi de l'ocupació i el genocidi cap al poble de Palestina i totes les violències exercides cap a la seva gent. Fa uns dies les xifres sumen més de 30.000 palestins i palestines assassinades.  

Desitgem de tot cor no haver de sortir el proper tercer dilluns, si tornem aquí és perquè una companya, una amiga, una veïna dels nostres barris i comunitats ha estat assassinada.