Vés al contingut

Economia feminista i emancipació alliberadora

Economia feminista i emancipació alliberadora

Publicat el 13/07/2021

Alternatives des de Catalunya, Medellín i el Món

Aquest escrit s’emmarca en un procés de col·laboració entre l’Associació Matriu, al territori de Catalunya, i la Red Feminista Antimilitarista, situada a Medellín, en el marc del projecte “Enfortiment de la economia solidària i feminista de dones a la ciutat de Medellín”, liderat per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i finançat pel programa de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona.

L’objectiu de l’intercanvi d’aquestes dues entitats és el desenvolupament de materials i continguts formatius sobre economia feminista. Partim d’una perspectiva de mirada sistèmica del capitalisme, el patriarcat i el sistema racista-colonial. És a dir, considerem que aquests sistemes de dominació operen conjuntament, no són ens aïllats o autònoms, sinó que es necessiten els uns als altres per seguir mantenint l’hegemonia del poder.

En aquest article volem fer un recorregut per algunes experiències històriques i actuals, i de diferents territoris, que tot i que no necessàriament s’han anomenat feministes a si mateixes, són ara referents pel camí d’explicar-nos de què parlem quan parlem d’economia feminista.

Quan sentim parlar d’economia feminista molts cops pensem en termes i institucions que ens poden sonar llunyanes: prima de risc, banc central europeu, inflació, etc.  Sembla que només persones expertes poden entendre i parlar del significat i funcionament de l’economia. No obstant, totes sabem i experimentem en els nostres propis cossos què vol dir si l’economia va malament, si les nostres vides són sostenibles o no, si passem el mes tranquil·les o si anem amb l’aigua al coll per poder cobrir les nostres necessitats.

Per això, entenem l’economia feminista com uns processos i formes de lluita que ens han tornat la capacitat de parlar i discutir sobre economia, i sobre com ens afecten les decisions econòmiques que els “experts” prenen lluny de les nostres cases i comunitats. És una crítica al sistema capitalista, patriarcal i colonial, i una lluita per una altra forma d’economia que posi al centre la sostenibilitat de la vida.

Quan parlem d’economia feminista, parlem dels processos que sostenen la vida més enllà de les activitats “productives” segons la perspectiva del capital. En un sistema que es basa en l’atac constant a la vida, tots aquells processos que sostenen la vida són també processos de lluita. Des dels feminismes blancs i occidentals hem dedicat molt temps a la teorització sobre l’economia feminista, però la realitat és que estem parlant de conceptes vius, en constant canvi, parlem de pràctiques i experiències que es construeixen mentre caminem les nostres lluites. No parlem només de les experiències de cooperatives o projectes d’autogestió o de resolució de necessitats, sinó que ens referim també a tots els processos de lluita per sostenir la vida.

Una de les referents històriques d’economies populars al nostre territori són les trementinaires. L’ofici de trementinaire, sorgit al segle XIX com a conseqüència de la pressió demogràfica, era exercit majoritàriament per dones, pertanyents a les famílies més pobres de la vall d’on provenien. Per aconseguir diners es dedicaven, en paraules seves, a “anar pel món”. Parlem d’un context on els pobles a les muntanyes subsistien amb els seus propis mitjans, i els intercanvis monetaris eren escassos però cada cop esdevenien més necessaris. Les trementinaires recorrien durant mesos unes rutes a peu al llarg de Catalunya amb l’objectiu de vendre la trementina i altres remeis realitzats a partir d’herbes medicinals. Podem dir que anar pel món va ser una estratègia de la pagesia de muntanya que havia viscut fins llavors d’una economia d’autoconsum per adaptar-se a un nou context d’una economia mercantilitzada cada cop més estesa arreu.

Un altre exemple és el projecte que ens ocupa, de bugaderia que les companyes de la Red Antimilitarista Feminista estan promovent a Medellín. Els objectius d’aquest projecte són afavorir l’empoderament econòmic, polític i personal de dones en situació d’exclusió a la ciutat de Medellín, per impulsar la seva autonomia i visibilitzar l’economia de les cures; és a dir, el treball reproductiu no remunerat que recau a les seves espatlles. També servirà com espai de trobada i intercanvi per les dones, des d’on s’impulsaran activitats, formacions i tallers. D’aquesta manera, es genera una sinergia amb la qual es resolen diferents necessitats des d’un mateix espai: autonomia econòmica, visibilització, formació, trobada.

Per últim volem compartir un exemple també contemporani, un poble anomenat Jinwar, situat al nord de Síria, on només viuen dones i criatures. Es va construir ara fa uns quatre anys, mitjançant petites cases i edificacions de bioconstrucció, recuperant les formes tradicionals de construir del territori. Van anar a viure diferents dones, algunes amb criatures, que per raons diverses necessitaven un espai segur per viure. Des d’allà han desenvolupats diferents cooperatives de producció des d’on les dones treballen i es generen el seu sustent monetari, com ara de pa i artesanies. Hi ha una escoleta per les criatures, i les que són més grans van a escoles i instituts de les rodalies. També hi ha una clínica que es va inaugurar l’any passat, especialitzada en la salut de les dones.

Aquests exemples ens permeten veure com al voltant de les necessitats econòmiques compartides de les dones es desenvolupen experiències que van més enllà d’aquestes necessitats. La mirada de l’economia feminista i de les cures és holística i integradora, és una mirada que tracta la vida en tota la seva complexitat i no es queda aturada a criteris monetaris o estrictament productivistes. Per això, creiem que des d’aquesta mirada i des de totes les iniciatives que les dones han desenvolupat trobem un camp fèrtil des d’on repensar les nostres pràctiques i la resolució de les nostres necessitats. La vida no funciona de manera fragmentada, ans al contrari, totes les seves parts interactuen i generen sinergies entre elles. És aquesta la manera en què volem pensar i posar en pràctica els nostres projectes de cara a construir una emancipació feminista que ens alliberi.

Associació Matriu

https://matriu.org/

Comparteixo