Ahir es va recollir una petició de la Plataforma a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per demanar que s'estandaritzin les dades sobre feminicidis per poder fer polítiques públiques de qualitat per a erradicar les violències de gènere. Des de l'àrea d'internacional vam presentar la proposta davant de les membres de la comissió que van consensuar deixar-la oberta per la seva rellevància i pertinència amb la política europea. La petició número 0725/2023, enviada el 24 de juliol de 2023, proposa mesures de prevenció i protecció de les dones davant la violència masclista i feminicida a la Unió Europea, particularment de recopilació de dades estandarditzades de violència feminicida en aquest territori.

Exposició de la petició

A l'espai per defensar la proposta, vam assenyalar que la violència contra les dones i les nenes i el feminicidi són un problema estructural i sistèmic, íntimament lligat a la cultura patriarcal, sense fronteres socials o geogràfiques, sent una violació als drets humans que contravé els valors fundacionals de la Unió Europea de garantia de la igualtat entre dones i homes.

Per sostenir aquesta afirmació vam aportar diverses dades:

• El 2022 dues de cada tres dones a la Unió Europea han experimentat violència física o sexual per part d'una parella o amistat, segons l'Enquesta Europea de Violència de Gènere.
• L'any 2020, 788 dones van ser víctimes d'homicidi per part d'una parella íntima o familiar a 17 estats membres, segons dades recollides per Eurostat. Tot i que som conscients que aquesta dada està infrarrepresentada.
• Almenys dues dones són assassinades a la Unió Europea diàriament per part d'una parella o exparella, sense comptar les xifres de feminicidi no íntim.

Per situar l'ús del concepte feminicidi en context europeu, vam exposar que la seva acollida ha estat molt més lenta comparat amb Llatinoamèrica on des dels anys noranta ha generat una gran mobilització teòrica i social. A la Unió Europea, només Xipre, Malta i Bèlgica han tipificat el feminicidi com un delicte en si mateix. Anomenar el fenomen i incloure'l en el marc legislatiu és clau per visibilitzar la profunditat i gravetat de la problemàtica.

Amb la intenció de justificar la petició, vam defensar que l'escassetat de dades és un dels problemes principals a l'hora d'abordar la violència masclista a la Unió Europea, particularment la feminicida. A més a més, si aquestes dades no es cenyeixen a unes categories d'informació comunes, les xifres no són comparables entre si. La limitada qualitat i la quantitat de les dades recollides sumada a la manca d'estructures d'anàlisi transfrontereres, debilita els esforços nacionals i europeus d'impartir justícia, protecció i prevenció de les violències.

Des de la nostra perspectiva, l'harmonització en la conceptualització, la categorització i el recull de la violència feminicida és clau per a visibilitzar l'extensió del fenomen, però no és suficient per a l'eradicació de les violències masclistes. Ha de venir aparellada de polítiques públiques contundents i coherents, que tractin, des de l'arrel, els fonaments estructurals de les violències contra les dones.

La petició queda oberta

Des de la Comissió Europea van rebre amb interès l’estudi aportat i van reafirmar el seu compromís amb la lluita contra les violències masclistes. Van recordar que el concepte de feminicidi s’inclou a la proposta de Directiva contra la Violència contra les Dones, pendent de ser aprovada, i van reconèixer que això és només un primer pas, ja que ha de ser adoptada pels Estats als seus ordenaments.

Després del debat, on es va aprovar deixar oberta la petició amb el suport de la gran majoria de representants, des de la Plataforma es va condemnar la utilització de la violència masclista com a vehicle per justificar postures xenòfobes. Es va instar a continuar treballant per la prevenció de les violències masclistes i la protecció de la vida de les dones a la Unió Europea. També per garantir l'aprovació de la proposta de Directiva de Violència contra les Dones i Violència Domèstica, que sigui degudament implementada i incorporada als ordenaments dels Estats membres.

Aquesta iniciativa està emmarcada en el projecte Observatori de Feminicidis que compta amb el finançament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).