Enorme èxit de la primera concentració de l'any, amb suport de taxistes i Iaioflautas
La concentració contra les violències masclistes de cada tercer dilluns de mes va acabar esdevenint un clam massiu de 500 persones, en unir-se els Iaioflautas, activistes incansables de la ciutat, i nombrosos representants del col·lectiu de taxistes en vaga, que també eren concentrats a la mateixa plaça.
Els conductors en vaga fins i tot van utilitzar el seu megàfon per explicar els motius de la concentració que cada mes realitza la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i van amplificar els lemes a favor de l'erradicació de la violència i dels feminicidis, com ara "si ens toquen a una ens toquen a totes!". El caràcter espontàniament transversal i massiu de l'acte representa bé la necessitat d'unir esforços i blindar el consens social entorn dels drets de les dones i de la necessitat d'acabar d'arrel amb les violències, que només en aquesta setmana han acabat amb la vida de dues dones i d'una criatura de dos mesos, a l'Estat Espanyol.
Durant l'acte, es va realitzar un homenatge a la desena de dones assassinades en aquest mes de gener, es van llegir els seus noms, es van encendre espelmes i es van ofrenar flors, acompanyant l'homenatge de la lectura d'un poema de Luzmaría Jiménez Faro, que adjuntem:
Ellas, las asesinadas
(Luzmaria Jiménez Faro)
Son una hilera
de enlutadas sombras.
Siemprevivas
calladas, Siempremuertas.
Mariposas de
invierno en alfileres.
Alondras tristes
para siempre mudas.
Selláronle sus
bocas con pétalos de sangre.
Esculpieron sus
risas sobre mármoles fríos.
Dejaron a sus hijos
a solas en el aire,
y ya sus ojos
ciegos ruedan por los abismos.
Son mujeres sin
nombre, sin edades,
que levantan sus
voces en la ausencia
esperando una luz
que las redima
del terror, de la
injuria, de la fuerza.
No piden ni la paz
ni la palabra:
quieren ser los
escudos de la herida,
la memoria tenaz,
la dolorida sinrazón
de una muerte
anunciada. Denunciada.
Ellas, las
siempremuertas y las
siemprevivas.
