Fem una #ALERTAFEMINISTA, ara i aquí, però queda molt camí d’acció i resiliència per recórrer
Des de la Plataforma ens fem ressò del comunicat d'#AlertaFeminista publicat per Novembre Feminista, Ca la Dona, Dones Juristes i la Plataforma YO SÍ TE CREO #StopSap per expressar el nostre rebuig i indignació pels tràgics esdeveniments que han tingut lloc avui, 10 d’abril, al Prat de Llobregat: l’assassinat d’una dona i els seus dos fills menors per part del seu progenitor, qui posteriorment va posar fi a la seva pròpia vida. Volem oferir tot el nostre suport a la família i a la gent més propera.
Compartim la nostra pena, ràbia i indignació. Amb total rotunditat afirmem que al nostre país, Catalunya, ni en cap territori, hi ha lloc per al masclisme. Estarem al costat de les #maresprotectores que lluiten incansablement per aconseguir infàncies i vides segures i dignes per a totes. Aquestes notícies reforcen la seva sensació de desemparament.
És insuportable l’escalada de violència masclista i vicària, la negació per part d’autoritats, la impunitat jurídica dels agressors, la revictimització i descrèdit de les víctimes.
Aquesta situació, marcada per la violència vicària, representa la més cruel expressió de les violències masclistes. La violència vicària és aquella que busca danyar la dona a través dels seus éssers estimats, especialment les seves filles i fills. Aquest acte extrem de violència no només ha causat una pèrdua irreparable, sinó que també posa de manifest la manipulació i el control exercits sobre les criatures amb l’objectiu de fer mal a les mares.
El nombre de dones que pateixen violència per part de les seves parelles o exparelles és aclaparador, així com les violències exercides pels seus progenitors cap a nenes i nens. No parlem d’un fenomen aïllat, sinó d’un fenomen que pateixen milers de dones i que posa de manifest la ineficàcia del sistema institucional per abordar el problema.
La violència vicària no és només un acte aïllat, sinó un fenomen que compta amb la complicitat d’una societat que sovint qüestiona i desautoritza les dones, nens i nenes, els quals sovint són culpabilitzats i revictimitzats pel sistema de prevenció i protecció a la infància, el qual no sempre compleix amb l’interès superior de la infància i l’adolescència en ser protegits en el seu entorn familiar.
Algunes actuacions de la judicatura, com la freqüent negació d’ordres de protecció, l’ús erroni dels falsos SAP o les sentències que retiren la custòdia a les mares o imposen custòdies compartides, no només qüestionen, sinó que fins i tot neguen la terrible realitat de la violència vicària i institucional. Això crea una espiral de violències, incloent-hi la violència institucional i de segon ordre, des del poder autoritari i judicial, que és extremadament difícil d’aturar.
Demanem una acció immediata per part de les institucions públiques per abordar aquesta greu qüestió i prevenir futurs actes de violència vicària. És crucial recuperar el concepte de diligència deguda, referint-nos a l’obligació dels poders públics d’adoptar les mesures legislatives necessàries per actuar amb agilitat i eficàcia, garantint l’actuació de les autoritats i agents implicats per fer un abordatge integral i reparar els actes de violència masclista.
És necessari integrar el concepte de diligència deguda en tots els àmbits d’intervenció. La detecció de la violència ha de ser coordinada i amb un accés real als recursos, sense fragmentació. També és imprescindible buscar les eines per avaluar les violències masclistes i el risc de les dones i els seus fills. Implicar les persones treballadores de les institucions i organismes públics, facilitant els recursos necessaris a nivell pedagògic i de sensibilització, és clau per millorar el model d’atenció a les dones que pateixen les conseqüències de les violències masclistes.
Exigim una justícia feminista i instem la societat a no tolerar ni normalitzar aquest tipus de comportaments. És hora de posar fi a aquest cicle de violència i garantir la seguretat i el benestar de les dones i els seus fills.
Fem una #ALERTAFEMINISTA, ara i aquí, però queda molt camí d’acció i resiliència per recórrer.
Ens referim a les conclusions del I Tribunal Popular Feminista (12N 2022) i al compromís per un futur millor. Podeu trobar més informació sobre això al web de Novembre Feminista i també sobre les Trobades sobre Violència Vicària i Violència de Gènere Institucional, celebrades el passat mes de març a Barcelona.
És essencial que ens convertim en un altaveu per a donar a conèixer els impactes irreversibles d’aquestes violències, per revelar els patrons de funcionament que les generen i per donar veu a les víctimes, proposant solucions reals que passin per consensuar i unir estratègies entre les diferents parts implicades, tot en consonància amb els drets humans i amb una perspectiva d’abordatge integral feminista.
Des dels feminismes ja fa temps que fem visible que ens estan matant, i que no s’està posant el focus en la prevenció per l’erradicació d’aquesta realitat. Mentrestant, ens hem de seguir autoorganitzant. Hem de ser moltes més, i necessitem la complicitat tant d’administracions com de gran part de la societat per aturar-ho. Prou violències masclistes!