MANIFEST 8 M 2020 DE DONES NO ESTÀNDARDS
Benvolgudes companyes,
El manifest que llegirem a continuació no és un manifest per posar en evidència les discriminacions que vivim o per a demanar res. El nostre feminisme, encarnat visiblement en els nostres cossos anormals, no va néixer per a aportar diversitat o diferència al feminisme oficial. El nostre moviment,  que enguany celebra el 25è aniversari, nasqué per a fer sentir la nostra veu en l’àmbit públic. I tenim moltes coses a dir:
•    Nosaltres, les dones no estàndards, hem tingut i continuarem tenint una vida plena i digne. Plena perquè no ens centrem en les dificultats que els altres imaginen de nosaltres, no ens encallem en la por que el nostre cos pot generar i que és l’exemple oposat del que els sistema heteropatriarcal demanda. Ans al contrari, fem servir aquest imaginari per a apropar-nos, a aquell que ens mira en la distància, astorat, potser encuriosit morbosament i ho fem de forma seductora per a trasgiversar  la situació i provocar-li un somriure.
•    Nosaltres, les dones no estàndards, hem treballat i continuem treballant en el mercat laboral. Fins fa ben poc, hi accedíem sense quotes, ara, amb unes quotes que esperem no hagin de trigar massa temps en desaparèixer.
•    Algunes de nosaltres també generem llocs de treball. I volem donar especialment les gràcies a les dones migrades perquè són qui normalment s’ocupen dels serveis de l’assistència personal.
•    Nosaltres lluitem i seguirem lluitant perquè les dones que s’ocupen del treball de cures tinguin un salari i horaris dignes i no hagin de recórrer a l’economia submergida per a sobreviure.
•    Nosaltres treballarem perquè la figura de l’assistenta personal i la domiciliària es fusioni en una de sola sense que això vagi en detriment del sou de les treballadores ni de la seva activitat laboral.
•    Nosaltres gaudim de la sexualitat, amb o sense afecte. Molts i moltes pensen que amb menys plaer, però deixeu-nos esclarir que algunes de les seqüeles que ens ha deixat allò que ens fa anormals, no sempre és una reducció del plaer. Per exemple, en el cas de les dones amb poliomielitis, tenen una sensibilitat fins a dues vegades superior al d’ una dona normal en les zones paralitzades.
•    Nosaltres hem estat i continuem sent mares. Mares i àvies. Generadores de vida, però també cuidadores. Cuidadores dels pares, mares i àvies i avis de les nostres famílies, ja que en el passat érem les que ens quedàvem tancades a casa.
•    Nosaltres no volem ser integrades en cap societat. Nosaltres no som persones vulnerables. Nosaltres som dones que apostem per mesclar-nos amb el popurri social i intercanviar. I si algú ens segrega, llavors sí, esdevenim dones vulnerades, que no vulnerables. Nosaltres tenim la llibertat d’anar a una manifestació i no haver d’anar a un espai separat, segregat. Nosaltres també som dones.
•    Nosaltres també lluitem per a la llibertat de totes les comunitats oprimides i pel dret a l’autodeterminació de tots els pobles.
•    Nosaltres som conscients dels canvis que l’emergència climàtica demana i promovem un model sòcio-econòmic no neoliberal; sinó auto-suficient i no basat en el creixement infinit que està eradicant la vida en sí mateixa.
•    Nosaltres hem viscut violències molt greus, com ara experimentacions mèdiques per a que els nostres cossos fossin el màxim de normals possibles; esterilitzacions encobertes, lleis que ens prohibien de treballar, reclusió total a la llar, impossibilitat de moure’ns lliurement per les nostres ciutats i pobles i el més greu, la mirada pejorativa i temorosa dels nostres conciutadans que ens continua situant als marges invisibles de la societat. Davant d’això, ens mantenim fermes i constants per a ésser presents en l’àmbit públic i mesclar-nos al màxim amb tot tipus de persones.
•    El nostre feminisme, en conjunt, és encarnat, públic, seductor, orgullós, constructiu i digne de no estar més als marges. Som aquí avui per a exclamar clar i ras: no haguéssim pogut sobreviure si ens haguéssim apartat de la societat que ens marginava. Hem hagut de pactar, apropar-nos al qui ens separava i recórrer a l’enginy, tot desenvolupant estratègies per a promoure un canvi de mentalitat que ajudi a la societat a progressar, a viure amb menys por amb la ment oberta, menys drames i amb més alegria i reconciliació.
•    VISCA ELS FEMINISMES OBERTS, NO SEGREGADORS NI SECTARIS!!!