Avui a la primera xerrada del cicle Prou Feminicidis sobre narratives mediàtiques, hem posat en valor la importància de crear narratives feministes que confrontin les estructures patriarcals i el model econòmic neoliberal i que transformin els imaginaris socials contra la diversitat i els drets de les dones i les identitats dissidents. També la necessitat de qüestionar, des de tots els altaveus, els discursos antifeministes, perpetradors del terror sexual i la negació de les violències masclistes que propaga l'extrema dreta.

La sessió, celebrada al Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha començat amb la intervenció de Maria Jose Gonzalez de la Unitat d’Igualtat i Diversitat de l'UPF, que fet una breu anàlisi del context de feminicidis a l'Estat. Entre les dades més destacades ha recollit que, des de 2023, ja són 52 les dones que han estat assassinades per les seves parelles o exparelles i, des de 2003, un total de 1.237. Tot això sense tenir en compte la resta de feminicidis no íntims, és a dir produits més enllà del vincle sexoafectiu.

A continuació, Laura Aznar del Crític ha posat sobre la taula els reptes del periodisme i els mitjans de comunicació en construir narratives sobre els feminicidis i la violència masclista. La periodista ha remarcat que cal construir discursos per visibilitzar l’estructura patriarcal que sosté la violència masclista i per fugir de l'imaginari del terror sexual, centrat en perpetrar l'imaginari de dones víctimes i indefenses. En base a la seva expertesa, ha assenyalat com cada generació ha tingut el seu relat disciplinari de la violència sexual com ha estat amb els casos d'Alcàsser, la Manada, Dani Alvés. la submissió química, etc. També a través dels altaveus de l’extrema dreta, que amb les seves narratives té una capacitat d’influència molt gran en la configuració del debat i l’opinió pública. Aznar ha recordat la necessitat de canviar els imaginaris al voltant del perfil dels homes agressors, que tot i ser majoritàriament persones de l'entorn proper i sense cap patologia, es presenten com persones amb problemes de salut mental i malaltíssos. I ha reconegut que els avenços aconseguits en els relats sobre la violència masclista, han estat gràcies a la força i demanda del moviment feminista. La comunicadora ha il·lustrat aquesta afirmació amb l'exemple del moviment #S’haacabat com a mostra de repulsa col·lectiva cap a l’agressió que el president de la RFEF Luís Rubiales va cometre sobre la jugadora Jenni Hermoso. Un cas que va transcendir fronteres i va ocupar el debat públic durant setmanes, i que probablement no s'hagués donat si la víctima no hagués estat una dona blanca cis i futbolista, sinó travessada per altres eixos d’opressió com la raça i la classe social. 

Per tancar la sessió, Almudena Rodriguez de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius ha assenyalat els estrets vincles entre els discursos anti-gènere i anti-drets i els grups d’extrema dreta, que poden sostenir aquesta capacitat d’incidència a nivell global gràcies a un finançament i una articulació molt estructurada. La coordinadora d'incidència política internacional de l'entitat, ha denunciat com els seus discursos d’odi atempten directament contra els drets sexuals i reproductius, contra les dones i el col·lectiu LGTBI, i neguen la violència masclista. Per posar alguns exemples de les connexions, articulacions i estratègies amb què treballen aquests grups ha parlat sobre Hazte Oir, Citizen Go i Advocats Cristians. Un conjunt d'iniciatives amb un peu a la institució a través de partits polítics com Vox, Fratelli d’Italia (Meloni) o Partit liberal (Bolsonaro), que després reprodueixen i imposen el seu discurs i agenda social. Rodriguez ha explicat com aquests grups utilitzen la campanya contra la ideologia de gènere amb l’objectiu final de perpetuar les estructures de poder econòmic, és a dir, garantir l'ordre neoliberal. Per això, a mode de proposta, ha remarcat la importància de la organització feminista per transformar l'estructura social que sosté aquesta realitat, des de les bases materials fins les narratives.

Des de la Plataforma organitzem aquest cicle de xerrades amb la convicció que la prevenció i la sensibilització són claus per a transformar l'estructura que perpetua les violències masclistes i per a reclamar compromisos socials i polítics. Per fer-ho hem comptat, com sempre, amb la tasca imprescindible de les entitats i voluntàries amb qui estem enxarxades i construim, dia a dia, aliances feministes. En aquesta ocasió, la relatoria escrita de la sessió ha estat a càrrec de Natalia Paz i la relatoria gràfica l'ha il·lustrat Nur Muntaner.