L'amor és una construcció social, en tenim una concepció o una altra segons l'època, el lloc i les condicions amb què ens hem socialitzat. Si és una construcció, podem deconstruir-la: al mateix pas que treballem per derrocar l'estructura patriarcal que genera i perpetra els imaginaris masclistes i sexistes cal que revisem com els reproduïm en el nostre dia a dia.

El 14 de febrer reivindiquem l'amor lliure i qüestionem el model de l'amor romàntic imperant i els mites i creences sobre els quals es sosté. Una base que justifica i alimenta les violències masclistes. En recollim alguns exemples:

🟣 La idea de que "l'amor tot ho pot" es sosté sobre la fal·làcia de que s'ha de canviar per amor, el mite de la omnipotència de l'amor, la normalització del conflicte, la creença en que els pols oposats s'atrauen i entenen millor, el mite de la compatibilitat entre l'amor i el maltractament, la creença en que l'amor veritable ho perdona i aguanta tot.

🟣 Quan creiem que "l'amor veritable està predestinat" estem acceptant la idea de que cal trobar la mitja taronja per ser felices, el marc de la complementarietat, la predominància del raonament emocional, l'imaginari de la perdurabilitat, passió eterna o equivalència, la creença en què només hi ha un amor veritable a la vida.

🟣 "L'amor en el pla sexoafectiu és el més important" com a punt de partida crea la concepció de que l'aparellament i la parella han de ser centrals a la vida, com ho ha de ser la capacitat de donar la felicitat, l'entrega i el lliurament totat a l'altra, entendre l'amor com despersonalització, creure que si s'estima ha de renunciar-se a la intimitat.

🟣 Afirmar que "l'amor és possessió i exclusivitat" ens porta a perpetrar els mites del matrimoni, de la gelosia i el paradigma sexista de la fidelitat i de l'exclusivitat.