Aquest dilluns hem tornat a sortir a la Plaça Sant Jaume per condemnar i denunciar la violència masclista envers les dones i les criatures. Des de la concentració d'abril, 6 dones han estat assassinades a mans d’homes, dos d’elles aquí al nostre territori, Catalunya, on des de 2024 ja hem comptabilitzat 8 feminicidis.

Aquesta vegada hem comptat amb es companyes de Veus Gitanes una associació de dones gitanes amb una llarga trajectòria professional en la intervenció social i la promoció de la cultura gitana de qui aprenem coses cada dia. Un espai que treballa amb l’objectiu de donar veu a les dones gitanes i promoure accions per combatre els prejudicis i estereotips de la cultura gitana, des d’una perspectiva de gènere i interseccional.

Amb elles hem llegit el manifest de denuncia, hem anomenat les dones i infants assassinades per violència masclista i vicària des i hem assenyalat la necessitat de crear estratègies i recursos de prevenció per transformar la societat. Hem posat en valor la importància de l’autodefensa feminista i la creació d'aliances per fer front a aquesta xacra social, i hem fet una crida a la organització. Perquè hem de ser moltes més i necessitem la complicitat de totes, tant d’administracions com de la societat per aturar-la. També ens hem sumat al crit de ràbia per condemnar i exigir la fi de l'ocupació i el genocidi cap al poble de Palestina i totes les violències exercides cap a la seva gent.

Des del 2003, només a l’Estat Espanyol ja són 1.254 les dones que han estat assassinades per violència masclista a mans de les seves parelles, exparelles o companys en una relació sexoafectiva, i 60 els infants que han estat assassinats per violència vicària a mans dels seus pares o els companys de les seves mares.

Aquestes xifres ens ajuden a entendre que els feminicidis no són casos fortuïts sinó un fenomen estructural en un sistema patriarcal, capitalista i colonial que ens violenta, ens oprimeix i ens explota per la nostra condició de dones, lesbianes, trans*, treballadores, precàries, migrades, racialitzades, amb diversitat funcional, i un llarg etcètera. Sortim al carrer per humanitzar aquestes xifres, per dir els noms de cada dona i cada infant assassinats en el marc de la violència masclista. I mentre ens assassinin, ho continuarem fent per fer visible aquesta realitat, per denunciar que ens estan matant i cridar plegades: 

PROUFEMINICIDIS!

S’HA ACABAT!

PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES!

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!

Si vols estar al cas d'algunes dades ...