La Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere dona suport al manifest "Violències sexuals, un debat sobre el poder". Un document imprescindible per entendre i combatre aquestes violències des d'una mirada feminista i transformadora.

*Il·lustració de topform84 (iStock), compartit per Pikara Magazine

VIOLÈNCIES SEXUALS, UN DEBAT SOBRE EL PODER

Qui som i per què aquest text

Des d'alguns feminismes autònoms, volem fer una aportació al debat sobre l'abordatge de les violències sexuals mitjançant aquest text, amb l'objectiu de construir, de forma col·lectiva, un horitzó comú per a la seva erradicació. Per això, hem creat un espai de reflexió col·lectiva que ens ha permès compartir els aprenentatges acumulats al llarg del nostre recorregut. Aquest camí ha estat marcat tant per l'activisme en la gestió comunitària de les violències i la lluita antirepressiva, com per la nostra experiència professional en els àmbits de l'educació, el dret, l'acompanyament terapèutic, l'acadèmia i el periodisme.

El debat sobre l'abordatge de les violències sexuals

El dissens i la problematització són característiques essencials i irrenunciables dels feminismes, ja que ens permeten replantejar els marcs i les respostes davant totes les formes de violència que enfrontem. Tanmateix, considerem que qualsevol debat sobre violències sexuals hauria de distingir amb claredat entre els plans filosòfic, polític i judicial, i assumir que els discursos que sostenim poden ser utilitzats per reforçar el sistema.

El debat sobre l'abordatge de les violències sexuals ha estat, i continuarà sent, necessàriament complex. No es pot tractar des de la simplificació, les falses dicotomies o la resignificació de conceptes que desdibuixen els marcs d'anàlisi feministes, els quals han estat generats de forma crítica i consensuats col·lectivament. Per això, reivindiquem la recuperació d'alguns conceptes i idees clau que resulten útils per dissipar dubtes i reubicar el debat entorn d’aquestes violències.

Conceptes clau

. Les violències sexuals no són un conflicte interpersonal; són fenòmens estructurals i estructurants, ja que actuen com a dispositius disciplinants. La seva funció social és la de sostenir un ordre social patriarcal, capitalista, classista, racista, colonial, capacitista, edadista i adultista.

. El racisme i el colonialisme són a la base de la mateixa configuració de les violències sexuals i dels danys específics que provoquen.

. La impunitat que envolta aquestes violències rau en un entramat de privilegis, que reflecteixen com, en moltes ocasions, els qui les perpetren, reben més consideració i protecció social que els qui les enfronten.

. Moltes d'aquestes violències estan normalitzades o banalitzades, perquè tenen les seves arrels en els imaginaris socials i les normes culturals que perpetuen la seva existència.

. L'ús de l'expressió "violències sexuals" té com a propòsit visibilitzar la seva diversitat, des del simbòlic fins al físic, i traçar una línia de continuïtat entre totes elles. Tanmateix, anomenar-les així no implica considerar que totes hagin de rebre el mateix retret social, polític o penal.

. La intensitat de les violències s'ha de mesurar no només pel seu impacte concret en la persona agreujada, sinó també per les conseqüències socials derivades de l’acumulació d'aquestes violències individuals.

. Les violències sexuals han de ser abordades principalment des de la prevenció, i dins d'aquesta, a través de l'educació sexual i la desconstrucció de la masculinitat patriarcal i dels mandats de gènere que estan en el seu origen. 

. La responsabilitat sobre les violències sexuals és compartida entre els qui les exerceixen, la comunitat que no articula mecanismes eficaços per prevenir-les i les institucions que haurien d'integrar la prevenció en els nostres sistemes educatius, de salut, socials, familiars i simbòlics.

. És fonamental reconèixer les diverses i significatives dimensions del dany provocat per les violències sexuals. Alhora, cal revisar el concepte de víctima, de manera que no es reforcin els mandats de gènere i els estereotips racistes, i es reconegui la seva agència i la seva capacitat de resiliència.

. L'erradicació de les violències sexuals requereix d'eines educatives, comunicatives, culturals, socials i comunitàries, tant teòriques com pràctiques, perquè les lleis, per si soles no tenen la capacitat de resoldre problemàtiques socials i acostumen a generar violències institucionals i deixar enrere les dones migrants, racialitzades, amb discapacitat, joves, empobrides, empresonades, treballadores sexuals i diagnosticades. Això no és incompatible amb reconèixer la contribució d'algunes lleis en l'avenç en el reconeixement de drets.

. Les propostes feministes per abordar les violències sexuals s'han d'enfocar a promoure la sobirania corporal i l'autonomia sexual de les dones, dissidències i infanteses. També han d'estar orientades a la reparació, les garanties de no repetició i la transformació social, tant a nivell individual com col·lectiu.

El consentiment sexual

. És fonamental que la problematització de les violències sexuals vagi més enllà del debat sobre el consentiment sexual, atès que aquest no és aplicable a les violències comeses contra les infanteses i les persones inconscients, privades de llibertat, institucionalitzades, en frontera o en contextos bèl·lics. En altres contextos, el consentiment ha de ser analitzat tenint en compte les relacions de poder i la perspectiva interseccional, per exemple l'àmbit laboral, especialment en el cas de les temporeres i de les treballadores internes.

. El consentiment sexual ha estat útil principalment en els processos judicials, on ha servit com a criteri delimitador, sempre interpretat dins del seu context específic.

. El consentiment depèn de la voluntat, no del desig, i pressuposa un context de llibertat en el qual aquesta voluntat pugui expressar-se i materialitzar-se. La Llei Orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual incorpora aquest criteri, afegint elements rellevants, com el fet que el consentiment no s'ha de presumir i que ha de ser afirmatiu, és a dir, deduït dels actes concloents que exterioritzin la voluntat de la persona. Aquesta distinció entre voluntat i desig resulta clau per a, per exemple, no posar sota sospita o, fins i tot, negar la capacitat de consentir de les treballadores i treballadors sexuals, i promoure la garantia dels seus drets.

Les estratègies d' abordatge de les violències sexuals

. Compartim l'enfocament antipunitivista proposat per la criminologia crítica i pels feminismes de base, que rebutgen tant la idea retributiva com la neutralització de les persones. L'enduriment de les penes no comporta una reducció de la criminalitat, i el dret penal per si sol no resol els conflictes socials. De fet, acaba multiplicant les discriminacions, afectant tant les agreujades, com als sectors socials més precaritzats, criminalitzant els homes racialitzats i de classes empobrides.

. La resposta estatal no s'ha de limitar únicament a la intervenció del dret penal, considerant l'alta taxa d'infra denúncia de les violències sexuals i el fet que no totes les violències sexuals encaixen en el Codi Penal, ni és desitjable que ho facin.

. Les estratègies de resposta a les violències sexuals no han de ser dicotòmiques ni excloents. Poden ser diverses i complementàries; la resposta comunitària no exclou la intervenció estatal, ni viceversa. L'abordatge comunitari de les violències sexuals, de fet suggereix una varietat d'estratègies, que van des de la implementació de protocols fins a l'autodefensa feminista.

. Les mesures no són en si mateixes punitivistes o antipunitivistes, sinó que s'ha d'analitzar en cada cas si estan justificades d’acord amb factors com la seva finalitat, l'asimetria social entre la persona agreujada i el responsable, la implicació d'aquest en la reparació del dany o el transcurs del temps des de l'agressió, entre d'altres.

. L'autodefensa feminista és una estratègia vàlida i justificada, que opera sota la lògica de la reacció defensiva.

. Les violències sexuals són contextuals; cada situació està travessada per eixos de poder concrets i requereix eines i enfocaments específics i interseccionals.

. Responsabilitzar a la persona agreujada per la violència patida, o avaluar la major o menor "adequació" de la seva resposta davant d'ella, és un mecanisme que la societat fa servir habitualment per desresponsabilitzar-se a si mateixa i al responsable.

. Les estratègies per abordar les violències sexuals han de centrar els seus esforços en les necessitats de la persona agreujada: protecció, accés a la veritat, garantia de no repetició i reparació. La reparació sol requerir que la comunitat reconegui tant el dany causat com la capacitat de resiliència de la persona agreujada. Aquesta reparació té una dimensió tant individual com col·lectiva, a través de la transformació de les estructures i dinàmiques que han possibilitat les violències sexuals. Quan la reparació no prové de l'infractor, la comunitat ha d'assumir aquesta responsabilitat.

. La justícia restaurativa, sigui estatal o comunitària, s'ha d'orientar cap a la responsabilització, la reparació, la garantia de no repetició i la transformació de les estructures que han permès aquelles violències; altrament, podria contribuir a la impunitat i a la revictimització.

La cultura de la responsabilitat discursiva

Els posicionaments sobre les violències sexuals que sostenim tenen un impacte directe en les agreujades i en la societat, del qual ens hem de fer càrrec. En un moment històric d'avenç de l'extrema dreta, d'intensificació i sofisticació del masclisme i de seriós retrocés de drets, apel·lem a una cultura de la responsabilitat personal i col·lectiva que tingui en compte com els nostres posicionaments poden ser utilitzats per deslegitimar marcs i eines històricament consolidats, que continuen sent el nostre millor baluard de resistència.

Adhesions:
ASPACIA, AADAS, Novembre Feminista (Ca la Dona), Putas Libertarias Raval, Metzineres, Sindicato Sindillar/Sindihogar, Putas Indignades, Noctámbulas, Grup Antígona UAB, Mujeres Pa’lante, Plataforma unitària contra les violències de gènere, Associació Hèlia, Creación Positiva, Cúrcuma Cooperativa, Fil a l’Agulla, Associació G360 Cartografies Humanes i Socials, Associació Ca la Dona, Colectivo Feminista Autónomo Las Tejedoras, Feministas en Acción, Col·lectiu Autodefensa Biterna, Trama SCCL, Càmeres i Acció – ÀÓ Coop SCCL, Colectiva XXK. Feminismos, Pensamiento y Acción, Cos Cooperació i Salut SCCL, Feministalde, Cercle d’Economies Feministes Coòpolis, Ciutat Invisible, Associació Fèmines, Punto Violeta de la Universidad Complutense de Madrid, Comisión de Violencias del 8M de Madrid, Red de Madres Protectoras, Secretaria d’Acció Feminista LGTBIQ+ de CGT Catalunya, Asamblea Feminista de Madrid, Associació CEPS Salut, Nodo Madrid de La Laboratoria, La Geganta Desperta, Candela Acció Comunitària i Feminista SCCL, Heroínas Anònimes, Dones amb Empenta, Almena Cooperativa Feminista L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Asociación Trenzadas (del Bloc Migrantes), Almena Cooperativa Feminista, Huera Negra, Autodefensa es Actitud, Memòria Bruixes Catalunya.

Adhesions individuals:
Aida Abelló Vilalta, Aïda Escarré, Albert Sales Campos, Altamira Guelbenzu, Amaia Pérez Orozco, Ana Burgos, Ana Polo, Anais Franquesa, Andrea Alvarado, Andrea Momoitio, Ane Miren Hernández Unda, Anabel Sanz del Pozo, Araceli Serrano Pascual, Aurora Conde Gonzálvez, Aurora Pulido Vacas, Barbara Biglia, Bea Cantero, Beltrán Fernández, Bego Casado, Begoña Simón Moreno, Blanca Domínguez, Blanca Valdivia, Brigitte Vasallo, Carmen Romero Bachiller, Cecilia Cienfuegos Martínez, Christel Keller Garganté, Cristina Fallarás Sánchez, Débora Ávila Cantos, Diana Ximena Tutistar Rosero, Dolo Pulido, Edurne Jiménez, Elena Carmona Sanjuan, Elena Casado Aparicio, Elena Longares, Emma Giménez Millanes, Esther Murillo Blasco, Gemma Nicolás Lazo, Gemma Tadeo, Guiomar Rovira, Irantzu Varela, Irene Cruz, Isabel Muntané, Izaskun Aroca Sánchez, Joana Garcia Grenzner, Júlia Humet, June Fernandez, Justa Montero Corominas, Laia Baltierrez Meras, Laia Costa Marzal, Laia Sanz Bastons, Laia Serra, Laura Fernández González, Laura Recasens-Salvadó, L’Anneke Necro, Lorena Garrido, Lucia Lijtamer, Luna Cine, Maria Olivella Quintana, Marí Villar Roncero, Marina Ollé Julià, Marisa Cebrian Batalla, Marta Bolinches Chordá, Marta Machimbarrena, Marta Mariñas, Marta Monasterio Martín, Marta Timón Hernández, Mercè Nebot, Milena Duch, Miriam Aleman, Mireia Bazaga Laporta, Mireia Salazar, Mirta S. Lojo Suárez, Montse Benito, Montserrat Gásquez Arás, Nahxeli Beas, Natàlia Camara, Nieves Salobral Martín, Norma Pedemonte i Rubió, Núria Alcaraz i Coca, Núria Morelló Calafell, Olga Casado Moreno, Patricia González, Pastora Filigrana García, Regly Sánchez, Rosalia Molina, Roser Pineda, Sandra Hernández Bretones, Sara Barrientos, Sara Lafuente Funes, Selene Garcia Sanagustín, Silvia Aldabert, Silvia Fernández Fernández, Silvia L. Gil, Sílvia Alberich, Sònia Estradé, Sònia Olivella Saludes, Sònia Ricondo, Tania Sordo Ruz, Tatiana Romero, Tere Saez Barrao, Violeta Asiego, Violeta García.