El sector judicial acumula el 52% dels casos. Consulta l'informe aquí. 

Aquest divendres s’ha presentat a Barcelona el primer informe estatal sobre violències institucionals masclistes, una recerca pionera elaborada per l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM). L’estudi recull 117 casos anònims de violència institucional viscuts l’any 2024, canalitzats a través del mecanisme de denúncia col·lectiva impulsat per la plataforma.

Les dades exposades són contundents: el 52% dels casos documentats tenen com a escenari el sector judicial, fet que confirma l’existència de patrons estructurals de vulneració de drets, com la priorització dels drets parentals per sobre de l’interès superior de la infància o la negació de mesures de protecció a les víctimes.

"Jo lluito cada dia contra un maltractador, però també contra una justícia que ens ha destruït", relata una de les testimonis anònimes incloses a l'informe.

L’informe assenyala que en un 94,4% dels casos, les víctimes han patit revictimització a mans de les institucions públiques, les quals, en lloc de garantir protecció i reparació, reprodueixen o intensifiquen la violència. A més, en gairebé tots els casos (96,6%), s’ha constatat un obstacle o negació en l’accés als drets humans i a les polítiques públiques, amb especial afectació del dret a la reparació integral (82,8%), el dret a la seguretat (68,2%) i el dret a recursos efectius (66,7%).

“Parlem de dones que acudeixen a les institucions cercant protecció, però es troben amb noves violències”, ha denunciat Júlia Vega, portaveu de l’OVIM.

La recerca també reflecteix la intersecció d’eixos d’opressió, amb un 42,7% dels casos marcats pel racisme. Amanda Alexanian, també portaveu de l’OVIM, ha remarcat que “les dones migrades no només són ignorades, sinó també criminalitzades o infantilitzades”, fet que incrementa la seva exposició a la violència i dificulta l’accés a drets.

A banda de les dades quantitatives, l’informe incorpora entrevistes en profunditat que revelen les múltiples formes de violència viscuda per una mateixa dona en diversos àmbits institucionals. Aquests relats permeten entendre l’impacte emocional, social i econòmic que provoquen aquestes violències, així com la percepció generalitzada d’abandonament institucional.

“És imprescindible garantir l’aplicació efectiva de la normativa, reconèixer les violències institucionals masclistes i establir mecanismes de supervisió i sanció. La seva absència genera impunitat”, ha conclòs Marina Oliva, membre de l’OVIM.

L’informe ha estat elaborat per Almena Feminista, l’Associació Hèlia i les membres del Consell de l’OVIM, com la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, amb l’objectiu de promoure una acció col·lectiva que exigeixi a les institucions públiques una responsabilitat efectiva en la lluita contra les violències masclistes.