El passat 19 d'abril el Laboratori Escènic Me Too va preparar el contingut de la concentració contra les violències masclistes i els feminicidis. Un projecte que parteix de la necessitat de donar visibilitat a l'abús sexual, especialment a la infantesa. Amb l'objectiu d'empoderar a les víctimes i supervivents a través de la seva veu en primera persona, han creat una obra teatral, amb un fort caràcter reivindicatiu i artístic. 

A la plaça, van posar l'emoció amb la lectura de diferents textos, i en especial un poema escrit per l'ocasió de la mà de la Estefany Estévez: 

No m’importa 

No m’importa si has parlat, 

si has dit que sí, que no, 

o si has demanat ajuda. 

No m’importa si has callat 

per la por a la soledat, 

o a les seves represàlies, 

o als judicis d’aquells altres 

que mai no han viscut dins teu, 

i que pensen que són immunes 

a allò que a tu t’encadena. 

No m’importa si l’estimes, 

si no saps com apartar-te’n, 

no m’importa si et sents fràgil, 

incapaç de defensar-te, 

si poc a poc t’ha convençut 

que val mil cops més que tu, 

que ets com el fum, com el fang, 

com les plantes arrancades. 

No m’importa si et fas fàstic, 

si creus que no vals la pena, 

i que esguerres el que toques, 

que ets només un tros de carn, 

un cos mort, un moble vell, 

una joguina trencada 

amb què ningú no jugarà 

quan se’n cansi el seu amo. 

No m’importa perquè sé 

que estàs per sobre de l’odi, 

de la baixesa moral 

de qui t’ha partit en dos 

el cervell i l’esperança, 

l’alegria i el present. 

No m’importa pas que siguis 

la víctima d’un crim 

(perquè és un crim el que ell fa), 

ni que et diguin que ets culpable, 

ruca, dèbil o covarda. 

Jo sé que senzillament 

has estat manipulada, 

que has crescut en un entorn 

que d’una banda et rebaixava 

la confiança en tu mateixa, 

amb mites i prejudicis, 

retractant-te com un ésser 

maliciós, astut, vulnerable, 

ploraner, incapaç, histèric, 

errat, mentider, culpable, 

fet per les cures i l’amor, 

pel safareig i per la casa,

una porca o una santa; 

i de l’altra t’exigia 

ser tan forta com un roc, 

anar-te’n sempre a la primera 

que algú et violentés per dins, 

i si no podies fer-ho 

deien que potser t’agradava, 

que t’havies d’estimar més, 

i que no sabies cuidar-te.  

Doncs jo vull dir-te que t’estimo, 

que crec en tu i que m’espero 

fins que puguis caminar, 

fins que em demanis ajuda, 

perquè no m’importa el que creguin, 

no seré jo qui t’assenyali, 

perquè vull que creixis de nou 

com una planta en terra fèrtil, 

perquè sé que podràs fer-ho,

perquè t’entenc i t’abraço, 

perquè només m’importes tu. 

Des de la Plataforma, desitgem no haver de sortir a la plaça mai més, però només que hi hagi un sol feminicidi, ens tornarem a trobar el 17 de maig per cridar ben fort PROU FEMINICIDIS! Nosaltres no us oblidem!

Barcelona, 19 d'abril de 2021